Aubada
Aubada
L'estrella més pura,
Poruga, ja guaita;
Tremola, agradosa,
Dellà la muntanya.
Ben haja l'estrella,
L'estrella de l'auba!
Els galls que dormien
Davall les porxades...
Què és ço que ara veuen,
Que tant i tant canten?
Han vista l'estrella,
L'estrella de l'auba!
Les flors senyorívoles,
De rou tot brufades,
L'embat les bressola,
Els ulls xalests baden.
Han vista l'estrella,
L'estrella de l'auba!
Les boires es gronxen,
La lluna s'apaga;
Piulant, els aucells
Estiren les ales,
Car ja el sol envia
L'estrella de l'auba.
Cansats, es condormen
Malalts i malaltes
I, alegres, somnien
Visions d'esperança;
Que els mals i la fosca
Defugen de l'auba!
Per què el monestir,
Ventant les campanes,
Ja crida a matines
Escolans i frares?
Car vol que ara resin
«L'Estrella de l'Auba».
Estrella que et mostres
Quan fugen les altres,
Per què em deixondeixes
Tant de matinada?
En lletres que lluen
Respon l'estel d'auba:
-«Amic, aprofita
La vida qui passa;
De fosca nasquérem,
La llum ens aguaita.
Del sol de la glòria
La vida n'és l'auba!»
- Artist:Marià Aguiló i Fuster
- Album:Records de jovenesa (1900)