Emmenez-moi [Catalan translation]
Emmenez-moi [Catalan translation]
Als molls, on el pes i l'avorriment
em dobleguen l'esquena,
arriben amb la panxa botida
de fruites els vaixells.
Vénen de la fi del món
portant amb ells
idees errants,
reflexos del cel blau,
de miratges.
Arrossegant una olor picant
de països desconeguts
i estius eterns,
on s'hi viu gairebé nu
a les platges.
Jo, que no he conegut en ma vida
més que el cel del nord,
m'agradaria netejar aquest gris
canviant el rumb.
Porteu-me al final de la terra,
porteu-me al país de les meravelles,
em sembla que la misèria
seria menys dolorosa al sol.
Als bars, al vespre,
amb els mariners
quan parlem de noies i d'amor
amb un got a la mà,
perdo la noció de coses
i de sobte el meu pensament
se m'enduu i em deixa anar
a un meravellós estiu
a la platja,
on hi veig, estenent els braços,
l'amor, que com un boig
ensopega amb mi.
I jo em penjo al coll
del meu somni.
Quan els bars tanquen, i els mariners
es reuneixen al vaixell,
jo continuo somiant fins al matí
dempeus al port.
Porteu-me al final de la terra,
porteu-me al país de les meravelles,
em sembla que la misèria
seria menys dolorosa al sol.
Un dia, en un vaixell cruixint
des del casc fins a la coberta,
per tal de sortir treballaria dins
la carbonera.
Prenent el camí que porta
als meus somnis d'infant,
a les illes llunyanes,
on res no importa,
només viure.
On les noies sospirant
et roben el cor
en trenar, m'han dit,
aquests collarets de flors
que embriaguen.
Fugiria deixant el meu passat
sense cap remordiment,
sense equipatge i el cor alliberat,
cantant molt fort.
Porteu-me al final de la terra,
porteu-me al país de les meravelles,
em sembla que la misèria
seria menys dolorosa al sol.
- Artist:Charles Aznavour
- Album:Entre deux rêves (1967)