La extraña pareja [Catalan translation]

Eren coneguts als carrers del barri,

coneguts a tots els bars i tavernes.

Ell tan alt, ten seriós, tan pàlid i prim,

ella morena i fràgil, tan graciosa i petita.

Ell rondava, més o menys, els cinquanta,

i ella devia tenir no més de vint-i-quatre.

Ell donava classes, crec, en una acadèmia,

i ella estudiaba, crec, un curs d'italià.

Bevien i s'estimaven, o això semblava,

discutien a vegades, a vegades somreien,

es besaven i odiaven, però ningú és perfecte,

l'amor és difícil i estrany en aquests temps.

La nit afebleix els cors,

nits de funeral, de vi i roses.

Brindem per l'amor i els seus fracassos,

potser podrem escollir la nostra derrota.

El sol neteja els carrers, la memòria,

fertoges passions atenua.

Inventa't el final de cada història,

que l'amor és etern mentre dura.

Ell va entrar una nit al bar de costum,

anava vestit de rigorós dol,

venia begut i sol, duia el gest seriòs,

i a les mans una corona de difunts.

Ella l'havia deixat, ens va explicar serè,

y havia decidit considerar-la morta,

i brindar pel seu oblit i descans etern,

i celebrar el seu enterrament de taverna en taverna.

Així que cap allà vam anar, i com us ho explicaria:

gots vins i riures, alguna gitarada,

abraços d'amistat, eterna aquella nit.

Requiescat i brindem per ella i la seva memòria.

La nit afebleix els cors,

nits de funeral, de vi i roses.

Brindem per l'amor i els seus fracassos,

potser podrem escollir la nostra derrota.

El sol neteja els carrers,la memòria,

fertoges passions atenua.

Inventa't el final de cada història,

que l'amor és etern mentre dura.

En sortir de L'Almendro ja anava molt begut,

es va desplomar a l'asfalt i em vaig inclinar al seu costat.

Vaig saber que es moria de cop,

em va dir alguna cosa a l'orella, es va desfer als meus braços.

Se'l va endur l'ambulancia amb corona i tot,

i jo vaig anar a complir els seu maleït encàrrec.

Vaig arribar al bar que ell m'havia dit

i vaig buscar la noia entre el fum i el soroll.

Per fi la vaig veure, ballava molt a poc a poc,

refugiada al pit càlid d'un noi.

Li ho vaig explicar, em va escoltar, es va abraçar a la seva parella.

Jo no sé si va plorar, amb prou feines s'hi veia.

La nit afebleix els cors,

nits de funeral, de vi i roses.

Brindem per l'amor i els seus fracassos,

potser podrem escollir la nostra derrota.

El sol neteja els carrers,la memòria,

fertoges passions atenua.

Inventa't el final de cada història,

que l'amor és etern mentre dura.

• Artist:Ismael Serrano
• Album:Atrapados en Azul