El mal de la tarongina [French translation]

Quan l'abril ja no té espera

el taronger treu la flor.

I és un ganivet traidor

el seu perfum que al capvespre

S'escampa com una pesta.

I cap batec animal

és estalvi d'aquest mal

que res ni ningú respecta.

S'enfila per les parets

i mulla els llençols d'un crit

que convoca l'esperit

de tots els noms de la pell.

Ens roba la voluntat

i ens emmetzina

la flor del taronger,

la tarongina.

Als taulells de les tavernes

canten els vells mariners

que la flor del taronger

des de l'alta mar s'ensuma,

i embogeix els qui, amb la lluna,

naveguen els seus paranys

i no se salva del dany

qui del seu cant no s'allunya.

I que el seu perfum melós

amara les aigües fins

que la queixa dels dofins

estova el cor dels taurons.

I fa ballar els corbs marins

amb les gavines

la flor del taronger,

la tarongina.

Pot passar quaselvol cosa

quan floreix el taronger:

que no cobri el botiguer,

que el sastre no prengui mides,

que caiguin de les bastides

els paletes i els pintors,

que s'aturin els motors,

que naufraguin les mentides.

Que blasfemin els rectors,

que plorin els assassins,

que regalin els mesquins

amanides als voltors.

Menteix com el vi i encén

com la benzina

la flor del taronger,

la tarongina.

Tot l'ordre del món s'immola,

el desig té impunitat,

res no és prohibit ni pecat

quan la tarongina vola.

No hi ha casa, no hi ha escola,

platja,, marge ni penyal

on no deixi rastre el mal

del flaire que ens agombola.

Les faldes són un empreny

i cauen els pantalons,

es descorden els botons

i es perd la virtut i el seny.

Ens roba la voluntat

i ens emmetzina

la flor del taronger,

la tarongina.

• Artist:Joan Manuel Serrat
• Album:Mô