Les lettres [Catalan translation]
Les lettres [Catalan translation]
Abril 1912, muller meva, amor meu,
Un any ha passat des d'aquell mal dia
On he deixat la meva terra.
Jo he anat com soldat com es diu ara.
Jo tornaré a veure’t, primer a vegades,
Llavors per la vida entera.
No podré venir sense dubte abans l'estiu
Els viatges són llargs quan ens fan a peu.
Has eixarcolat la vinya?
No vagis deixar la «menjar» pels cardos. (envair)
El veí prestarà el seu cavall a les segues.
Escriu me algunes línies.
Hivern 1913, marit meu, amor meu,
No vens sovint, sense dubte són massa corts
El permís que se't donà
Però sé que és difícil, cinquanta llegues caminant
Per passar el dia a laborar als camps,
Així, et perdono.
Els vells diuen que aquí, aquell hivern serà fred.
No sento la força de tallar fusta
He demanat al pare.
N’hi ha fet prou per anar fins abril
Però penses tu de veritat, tu qui ets a la ciutat,
Que tindrem la guerra?
Agost 1914, muller meva, amor meu,
A la tardor al més tard, jo serè de retorn
Per celebrar el victorià.
Som els més forts, espigueu el blat sense mi.
La vaca ha fet el vedell, esperat que jo sigui aquí
Per vendre’l a la fira.
El pare es fa vell, el pare està cansat.
Jo tallaré la fusta, cuidi la teva salut.
Jo vaig canviar de direcció.
No escriguis més, esperat me, muller meva, amor meu,
A la tardor al més tard, jo seré de retorn
Per celebrar la tendresa.
Hivern 1915, marit meu, amor meu,
El temps era massa llarg, jo he anat al burg
Dins la vella careta.
El vedell era massa vell, així jo li he venut
I he vist al vell Jacques (1), i jo li he tornat
el restant dels deutes nostres.
No tenim cap diner, el pare no camina mai.
Jo em desfaré, i jo sabré més
i més estalviar
però quan tu tornaràs per dirigir la casa teva,
Si no tenim més res, almenys no deurem
Més diners a ningú.
Abril 1916, muller meva, amor meu,
Tu eres massa generosa i voles al socors
D'un lladre de misèries
Molt més ric que nosaltres. Dóna-li la meitat.
Tornar el que es deu, avui, és tirar
el diners al cementeri. (2)
Es diu que tot això podria durar molt temps.
La guerra es feria encara per dos anys,
Potser mem tres anys.
Cal ens preparar a passar tot aquell temps.
Tu no fas res per això, jo no estic content,
Tan se val, t'estimo.
Així s'ha acabat aquella llesca de vida,
Així s'ha acabat sobre de paper tornat groc
Aquell canvi de cartes
Que havia descobert al revolt d'un estiu
Sota les teules escapades d'una casa espatllada
Al racó d'una finestra.
Digueu-me per tant perquè això s’ha acabat tan aviat
Digueu-me per tant perquè, al poble a dalt,
Tornant a passar en cotxe,
Jo no he mirat el memorial als morts
De por d'hi trobar, d'un amic jove encara,
Com la signatura.
- Artist:Maxime Le Forestier
- Album:Saltimbanque