Parler tout bas [Catalan translation]

Els jorns de pluja,

les meves joguines en són, de vives...

Els grans tenen urpes

com agulles de ciment.

Come se'ls hi pot dir

quan una no té més de setze anys

que el llit que hom ha desfet, ja no té pas

el gust de la regalècia Zan.

Quin sentit tenen

les vides de drap,

els mots d'amor

qui en són tant, de curts?

Jo, jo somnio en gran;

com l'elefant

jo somnio immensament:

ventre rodó,

els ulls pregons...

El meu osset diu «què hi fa»?

La seva amistat,

costa de dir,

dura tota la vida;

llavors...

Parlar-li fluixet,

trobar els mots que calen;

parlar de tot, parlar sobre mi

per trobar el repòs...

Els seus braços, la dolcesa:

hi ha un cor a l'interior!

És la penyora de mon cor...

És per ell

mon poema

al món inanimat...

Els jorns de pluja,

les meves joguines en són, de vives...

Els grans tenen rialles

que us colpegen

tot en passar...

Quin sentit té

l'amor que es desfà?

Jo, jo ja en tinc un, de company!

Voldria dir

no és pas per fumer-se'n;

encar si n'és, de ximplet,

jo me l'estimo, i...

Parlar-li fluixet,

trobar els mots que calen;

parlar de tot, parlar sobre mi

per trobar el repòs...

Els seus braços, la dolcesa:

hi ha un cor a l'interior!

És la penyora de mon cor...

És per ell

mon poema

al món inanimat...

Parlar-li fluixet,

trobar els mots que calen;

parlar de tot, parlar sobre mi

per trobar el repòs...

Els seus braços, la dolcesa:

hi ha un cor a l'interior!

És la penyora de mon cor...

És per ell

mon poema

al món inanimat...

• Artist:Alizée
• Album:Gourmandises